L'Arcadi va començar la xerrada amb una reflexió sobre l'educació universitària, la que coneix millor. El Pla Bolonya, ens va explicar, és tot un procés en què està immersa actualment la universitat que retalla la llibertat de càtedra amb la única finalitat de facilitar la col·locació de professionals al mercat. Segons l'Arcadi, vincular la universitat a l'interés econòmic en lloc de vincular-la a l'interés per l'ensenyament serà la fi de la universitat a Europa. Irònicament, amb un pla que porta el nom de la ciutat que la va veure néixer.
Després va escometre el tema central de la seva xerrada: les retallades, que tant estan afectant l'educació i també la sanitat, i el context de despeses i ingressos de l'estat espanyol en el qual s'estan produint. Si l'estat ha de fer retallades, va dir, o és perquè ingressa poc o és perquè gasta massa. I ens va aportar tota una sèrie de dades econòmiques que evidencien que tan certa és una cosa com l'altra. Per facilitar-ne la comprensió, n'hem fet un gràfic que podeu veure a continuació.
La conclusió vindria a ser doble:
- No és que no hi hagi diners, és que es gasten molt malament
- Com que Emilio Botín és qui deixa diners als polítics per a què puguin fer les campanyes electorals, ningú s'atreveix a plantar-lo. I així és com aquest home acaba manant sempre més que el president del govern.
D'altra banda, no sent pública la banca, només hauríem de confiar els nostres diners a la banca ètica (no confondre amb Banca Cívica!). La banca ètica (que de fet podem entendre com un oxímoron, igual que ho és la intel·ligència militar) té tres directrius:
- Transparència: ens explica què fa amb els nostres diners.
- No inverteix en allò que no considera ètic: armes, prostitució, nuclears...
- Inverteix només en alló que considera socialment útil: educació i cultura, generació de feina i protecció del medi ambient
El torn de preguntes també ens va aportar interessants comentaris del nostre convidat:
- Com fer objecció fiscal? Hem de deixar de pagar en impostos el percentatge que sabem que s'inverteix en despesa militar, ingressar l'import corresponent en una ONG i adjuntar el rebut a la declaració de la renda. L'estat ens reclamarà els diners i acabarà embargant-nos l'import i un recàrrec. Però ja hi ha sentències judicials que conclouen que l'estat no té dret a cobrar-nos el recàrrec perquè, en haver fet l'ingrés a l'ONG des de l'inici, no es pot demostrar voluntat d'engany. En qualsevol cas, hem de recordar que els primers objectors de consciència, gràcies als quals es va aconseguir la desaparició del servei militar obligatori, anaven a la presó tres anys.
- Què en penses dels escraches? Són una molt bona pràctica si es fan amb bons modals i sense violència.
- A la universitat estem fent protestes per les retallades, però ens veiem mancats d'eines de protesta eficaces. Què podem fer? El problema és la baixa participació. Estem en una societat poruga, massa rica i massa acobardida.
- Perquè hi ha condonació del deute per a bancs i immobiliàries i no per als desnonats? Perquè bancs i immobiliàries estan en una situació de privilegi. I l'estat no té autonomia fiscal a causa de l'existència de l'Euro, al qual hauríem d'abandonar.
- Val la pena fer vagues amb baixa participació? Val la pena, si bé calen altres iniciatives com ara #encantsenlluita.
- En quin estat es troba el moviment de lluita social? En plena efervescència. El 15M no té la visibilitat de l'inici, però no pensem pas que ha fracassat. Les assemblees continuen i el 15M és l'origen de moltes plataformes sectorials com la PAH.
- Tindrem reducció de la jornada de treball? A França es va fer molt bé. Els treballadors cobraven un sou inferior perquè treballaven 35 hores en lloc de 40 i les 5 hores restants les cobraven en forma de part proporcional del subsidi d'atur que els correspondria. Però aquí els tres partenaires que hauríen d'impulsar-ho no volen participar-hi:
- Els empresaris perquè més treballadors signifiquen més feina de gestió que no volen assumir
- Els sindicats perquè s'ocupen dels treballadors, no dels aturats
- L'estat perquè no vol entrar en una aventura que els agents socials no estan demanant
¿Va parlar de la financiació que reb l'Església catòlica apostòlica i romana per part de l'Estat (per exemple, els més de 13 milions d'euros mensuals "a fons perdut" que reb del Presupuesots Gnerales del Estado)? ¿Va criticar els privilegis que dita església té en un Estat -en teoria- aconfesional?
ResponEliminaAtentament, i bona setmana
Certament, no va parlar del finançament de l'església catòlica per part de l'estat. I certament no sembla que l'Arcadi estigui ideològicament desvinculat de l'església catòlica, de manera que - si no aprofundim més - se li podria arribar a presuposar mala fe en aquest sentit. Però qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra. I jo no sóc creient.
ResponEliminaArran del comentari, jo he fet una mica de cerca per Google per tal de saber quant rep l'església de l'estat i només he trobat bastanta opacitat i algunes dades interessades, cap d'elles prou objectiva ni concloent. Al meu entendre, hauríem de reclamar el dret que tenim la població a conèixer aquesta informació. Si bé crec que, en qualsevol cas, el greuge estrictament econòmic no seria fàcil de valorar, degut al treball social que innegablement fa l'església.
També he de dir, però, que si ens atenim només als 13 milions d'euros mensuals que cita JRRiudoms, tot i ser molts diners són prou insignificants en el context presentat per l'Arcadi. Dibuixats a la infografia, els 156 milions anuals que representen tindrien un diàmetre equivalent a més o menys 1/3 dels més petits que hi ha (el de l'avió de combat i el de l'estalvi per congelació de pensions). Un cercle que amb prou feines es veuria.
Jo en sóc, de creient. I cristià "bíblic", per més dates (o sigui, no-catòlic).
ResponEliminaLa pregunta era perquè en una conferència li vaig preguntar i em va titllar de "demagog". El que crec que és demagogia és el què ell fa: dir dades a nivell global, però oblidar-se les d'aqui.
I 13 milions d'euros al mes jo no ho trobo insignificant davant les retallades a l'ensenyament, sanitat o polítiques socials. I aquests 13 milions van a fons perdut de l'Església catòlica romana, no necessariament a partides del treball social que, innegablement -i també molts cops a manera de monopoli o excluent cap altres grups de treball social-, fa.
Fins que no toquin els privilegis de dita institució religiosa, a l'Arcadi Oliveres i a la Teresa Forcades no me'ls creure. I no llenço cap pedra, però crec que s'ha de ser coherent, i si donem formules "màgiques" per acabar amb el capitalisme a nivell global, també seria lògic que quan es parla d'injusticies al nostre païs no sortissin amb estirabots.
Atentament, i gràcies per la resposta.