La xerrada de divendres del Jordi Mateu va enriquir substancialment el debat que estem propiciant a #encantsenlluita. El Jordi ens va proposar un plantejament per a l'educació dels nostres fills allunyat de la dicotomia públic-privat que tant ha aparegut aquests dies.
La xerrada va començar amb una breu explicació sobre les motivacions pedagògiques que van impulsar en Jordi Mateu, i la seva parella, a la fundació del CRAEV, el Centre de Recerca i Assessorament d'Educació Viva. En Jordi ha estat professor durant 12 anys (en escola pública i en escola privada) i assessor dels departaments d'educació i ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Vinculat a escoles alternatives i a la XELL, Xarxa d'Educació Lliure, al llarg de la seva trajectòria tant professional com personal (en l'educació dels seus fills) ha pogut observar que, si bé està d'acord amb què l'estat ha de garantir l'educació, el debat públic-privat no és important per ell. Els punts claus de la seva argumentació (per cert, valuosos en sí mateixos al marge del que aporten al debat públic-privat) serien els següents:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CEPEPC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CEPEPC. Mostrar tots els missatges
25.4.13
tot estava per fer i tot era possible
La segona xerrada d'ahir va tenir com a protagonistes cinc avis de nens de l'escola dels Encants; algun d'ells vinculat professionalment al món de l'educació. Van començar per explicar-nos les seves històries en relació a l'educació. Històries d'iniciativa social i de protesta, de vagues i de participació ciutadana.
Entre d'altres coses, la Maria Rosa Bruguera, el Marçal Tarragó, l'Elisenda Guarro, el Jaume Oriol i la Carme Sánchez ens van parlar de la història del CEPEPC, el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana. El CEPEPC va ser un precedent amb iniciativa privada, dels primers anys 70, del model educatiu de la nostra escola, amb un sistema que llavors anomenaven escola activa. Era un col·lectiu que va impulsar la creació d'una sèrie d'escoles catalanes, laïques i progressistes, en les quals la titularitat era dels pares. Tota una excepció en el panorama educatiu del franquisme. Ens van parlar també de vagues i tancades en defensa de l'educació pública, com les que es van produir els anys 1976 (guarderies gratuïtes per a tothom) i 1988. I del procés de transformació de nombroses escoles privades en escoles públiques; un procés en el qual la participació de les famílies va ser fonamental.
Entre d'altres coses, la Maria Rosa Bruguera, el Marçal Tarragó, l'Elisenda Guarro, el Jaume Oriol i la Carme Sánchez ens van parlar de la història del CEPEPC, el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana. El CEPEPC va ser un precedent amb iniciativa privada, dels primers anys 70, del model educatiu de la nostra escola, amb un sistema que llavors anomenaven escola activa. Era un col·lectiu que va impulsar la creació d'una sèrie d'escoles catalanes, laïques i progressistes, en les quals la titularitat era dels pares. Tota una excepció en el panorama educatiu del franquisme. Ens van parlar també de vagues i tancades en defensa de l'educació pública, com les que es van produir els anys 1976 (guarderies gratuïtes per a tothom) i 1988. I del procés de transformació de nombroses escoles privades en escoles públiques; un procés en el qual la participació de les famílies va ser fonamental.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)