interludi: els contes no són per llegir

Per tal de donar-nos un respir de les nostres activitats de reflexió sobre l'educació i la societat, dissabte, just abans de la taula rodona sobre l'educació, vam fer una trobada amb en Rubén Rodríguez, monitor de l'escola i conta contes oficial. El Rubén ens va fer cinc cèntims sobre els contes que els explica als nostres fills: quins contes són, quin és el seu origen i com és millor explicar-los.

Els contes que en Rubén explica a l'escola dels Encants són contes tradicionals espanyols recopilats i recreats per l'escriptor i professor Antonio Rodríguez Almodóvar (nascut al 1941). Rodríguez Almodóvar no es va limitar a recollir els contes tradicionals, sinó que va fer tot un treball d'anàlisi dels contes espanyols a partir de diverses versions de cada un d'ells. I, veient que la transmissió oral havia malmès les històries, es va dedicar a restaurar-los, eliminat-ne els elements que no aportaven res a la narració i incorporant-hi els elements propis de la tradició de contes que hi trobava a faltar en cada cas. Es va basar per a això en el treball de Vladimir Propp de la dècada de 1920. Aquest erudit rus va fer un estudi sobre els contes tradicionals i va descobrir que tots estan estructurats a partir de 31 funcions o elements narratius essencials: els elements que Rodríguez Almodóvar va voler recuperar per als contes que va recollir.

Els contes tradicionals tenen un origen remot, que es remunta al final del paleolític i inicis del neolític, el moment en que l'esser humà va començar a adoptar el sedentarisme com a forma de vida. Un fet en el que trobem la raó de què a diferents cultures actuals poguem trobar contes tradicionals amb la mateixa l'estructura argumental. Així, per a un conte rus podríem trobar el seu equivalent, pel que fa a l'estructura del conte, a la tradició espanyola o en els contes de les mil i una nits.

Inicialment, els contes eren històries que els més vells explicaven a tothom, no només als infants. Complien una funció de transmissió de valors i eren un element fonamental de la cultura. Per això els contes tradicionals tracten qüestions essecials per a l'ésser humà com ara la mort, la por a la mutil·lació, la por a l'abandonament o el pas a l'edat adulta. I agraden tant als infants i capten tant la seva atenció precisament perquè parlen d'aquestes qüestions essencials que, en definitiva, són importants per a ells.

Un exemple molt significatiu de conte malmès és el dels tres porquets. A la versió original el llop es menja els dos primers porquets i el tercer porquet es meja el llop, sent tota una metàfora del propi creixement d'una persona. I és que al segle XIX es van començar a fer versions més moralistes, amb una probable intenció manipuladora de la persona, arribant sovint a desvirtuar el conte. Algunes versions que han arribat als nostres dies fins i tot sembla que vegin l'infant com a incapaç de pair algunes històries, quan de fet això depèn més de la quantitat de detalls que s'aporti en explicar la història que de la història en sí.

A l'hora de decidir quin conte expliquem és molt important que en triem un que ens agradi, que no ens avorreixi explicar. Perquè només així la nostra història arribarà a l'altre, a l'infant. En Ruben només explica contes que a ell li hagin transmés alguna cosa en llegir-los. Contes que l'apasionen o que l'han fet riure, que li han fet prendre consciència d'una part d'ell mateix. I ens va explicar que dels contes de Rodríguez Almodóvar més de la meitat no els explica perquè no se sent preparat per fer-ho.

Podem utilitzar moltes recopilacions de contes o històries com a referència. Alguns exemples serien:

• Cuentos al amor de la lumbre, llibre de l'esmentat Antonio Rodríguez Almodóvar (2 volums)
• Contes populars italians, Italo Calvino
• Els contes dels germans Grimm
• Els contes de Les mil i una nits, dels que fins fa poc només es trobaven traduccions censurades
• L'obra de Roald Dahl

I hi haurà nens que a partir de certa edat ja no vulguin contes. Al seu fill (6 anys), per exemple, li està explicant des de fa un temps històries de Jules Verne. Podem utilitzar qualsevol referència que a nosaltres ens serveixi; seria perfectament vàlid utilitzar, per exemple, contes de Cortázar.

Quant a la manera d'explicar el conte, probablement n'hi ha prou amb tenir en compte dues coses:

• Els contes no estan fets tant per llegir com per explicar (recordem que els contes tradicionals són de transmissió oral). Difícilment els nens entendran un conte llegit, perquè contar un conte és una relació de persona a persona.
• Per qualificar els personatges o les situacions només hem d'utilitzar alguns adjectius. Si el relat inclou massa descripcions és probable que a l'infant el deixi indiferent o que excedeixi la seva capacitat de comprensió. Si, en canvi, s'explica l'acció nua, cadascú es podrà fer la història i les situacions a la seva mida. Per això els contes amb il·lustracions no són, de fet, contes per explicar, perquè deixen molt poc espai per a la imaginació, per a l'elaboració personal.

I pel que fa al moment d'explicar el conte és important que l'infant estigui còmode i a gust amb la història. Quan ell explica contes hi ha infants que van i vénen i no l'escolten sencer. I n'hi ha que l'interrompen per explicar coses que se'ls acudeixen a ells. És important deixar-los fer tot això. A més, tal vegada el més interessant d'explicar el conte és el que ve després, quan l'infant assimila tot el que ha sentit, hi reflexiona i fa preguntes. Així és com realment li serveix per aprendre. I hem d'entendre que més important que explicar el conte és el fet de passar una estona junts.

Fotografies d'Albert Armengol. Text de Joan Quílez.