la por al fracàs és l'aliment de la inactivitat social

Dimarts per la tarda, la trobada amb la Teresa Forcades va començar amb ella explicant-nos que veia un vincle entre la nostra escola i l'educació escolar que ella mateixa va rebre. Una educació que té la llibertat d'elecció com un dels seus pilars i que promou la diversitat en lloc de la uniformitat i l'homogeneïtzació.

La Teresa, monja benedictina i feminista, va parlar-nos sobretot de la importància de la llibertat personal. Hi ha qui creu que si segueix un projecte de vida propi estarà sent egoïsta i insolidari amb l'entorn. I que, en conseqüència, per participar en un projecte comú en general i en un projecte de lluita social en particular cal renunciar als desitjos d'un mateix en favor dels interessos del grup. En realitat, ens va dir la Teresa, és ben bé a l'inrevés. La llibertat personal és fonamental per a que el grup pugui progressar i, sobretot, mantenir-se. El millor que pot fer cada un pel grup és ser un mateix. La dinàmica del grup passa per la veritat, per l'autenticitat de cadascú i per dir el que es pensa, no només allò que toca en cada moment. Perquè només així es pot mantenir la força del grup sense decaure.

La Teresa ens va parlar de desitjos, de pors, de passions, de gaudi, d'amor, d'èxits i de fracassos, del sentit de la vida. També ens va parlar de teologia i de religiositat, però molt menys del que cabria esperar d'una monja. Tota la xerrada, que va ser força participativa, va estar farcida d'anècdotes personals i de sentiment. Un sentiment amb que va mirar de contagiar-nos la seva vitalitat donant-nos un seguit de missatges positius d'ànim a continuar amb la lluita social.

Sobre l'èxit i el fracàs, ens va dir que hem d'assumir la possibilitat de fracassar si volem fer coses noves. Perquè només podríem esperar l'èxit assegurat, si és que realment podem, repetint fòrmules ja conegudes. No hem de tenir por de fracassar; més aviat hauríem de tenir por de no fer res, d'estar esperant a què algú altre ens digui què hem de fer. I és que la por al fracàs és l'aliment de la inactivitat social.

A més, per a què alló que fem tingui un sentit no és necesari que tingui èxit. Si actuem d'acord a alló en què creiem, encara que les coses no surtin com esperàvem no podem parlar en cap cas de fracàs. I és que el que dóna sentit al que fem és fer-ho d'acord a alló que un creu, per això el més important de la vida és preguntar-se continuament pel propi desig. Sense esperar que ens diguin què hem de fer sinó fent alló que ve del desig. A l'hora de trobar el sentit de la pròpia vida no podem ser elements passius. Cadascú ha de construir-se'l.

El missatge de la Teresa també va voler desterrar la idea que lluita equival a patiment. Va reivindicar el dret de les persones a gaudir i ens va convidar a fer-ho. I a no renunciar a la joia i a la gratuïtat pel fet d'estar compromesos amb una tasca de lluita social. De fet, per poder suportar la càrrega que representa una lluita cal gaudir de participar en un projecte que va més enllà d'un mateix. Cal també ser realistes amb l'objectiu i tenir-lo clar perquè si no sabem ben bé perquè fem les coses, apareix el desànim.

L'educació va estar molt present al llarg de tota la xerrada, i és notable que les afirmacions de la Teresa van anar en tot moment en la línia dels valors que mouen l'escola dels Encants. En l'educació és molt important tenir en compte que no hi ha un sol acte o gest d'amor que quedi en va. El que no hem de fer és esperar que tot tingui un efecte immediat. La paciència de respectar el ritme vital dels nens és la tasca més maca i el repte més gran de qui els ha d'educar. Per a això, també és fonamental que els nens gaudeixin de temps per badar i fer el que vulguin.

A la xerrada també es va parlar, lògicament, del Procés Constituent que la Teresa està impulsant amb l'Arcadi Oliveres. I el va vincular amb tot el sentir del que ens va parlar. Perquè la llibertat i la consciència de la pròpia dignitat en són els punts principals del projecte. En forma d'una única expressió, l'objectiu seria la recuperació del subjecte polític. Es tracta de recuperar la capacitat de la societat de base per transformar el conjunt de la societat. Ha arribat el moment de dir prou i canviar la direccionalitat política.

Fotografies d'Albert Armengol. Text de Joan Quílez