contra l'empresa pública

Al vespre de dijous vam poder conèixer en detall com afecta a TV3 i Catalunya Ràdio el desmantellament dels serveis públics que ja ens han explicat altres convidats al llarg de les jornades d'#encantsenlluita. David Izquierdo i Josep Miquel Enguix, membres del comitè d'empresa de TVC, ens van aportar algunes dades i ens van donar la seva visió de la situació.

La CCMA, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és l'ens dependent de la Generalitat de Catalunya que aplega Televisió de Catalunya (TVC) i Catalunya Ràdio. Si s'aprova el pressupost previst per la direcció d'aquest ens per a enguany, en els darrers tres anys s'hauran aplicat als mitjans de comunicació audiovisuals de Catalunya unes retallades que representen un 35% de rebaixa pressupostària.

Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio tenen dues fonts de finançament: els fons públics i la publicitat. I pel que fa als primers (les aportacions de la Generalitat de Catalunya), vénen patint una caiguda constant des de 2008. En qüestió de personal això ha resultat en l'acomiadament de tots els treballadors temporals, uns 400, i el cessament de tots els corresponsals que no formaven part de la plantilla. I pel que fa a sous:

• No augmenten des de 2008
• Van patir en el seu moment una rebaixa del 5% del sou, la mateixa que es va aplicar a tots els sous públics
• S'ha suprimit l'equivalent a una paga extraordinària, el que representa un 7.14% del sou
• D'acord al pressupost previst per enguany, la partida destinada a sous s'ha de reduir en un 18% (la retallada total dels sous seria per tant del 30%)

La direcció vol negociar l'aplicació de la reducció del 18% en el marc del nou conveni laboral (va caducar a finals del 2012). Però, tal com ho planteja la direcció, la reducció del 18% de la partida destinada a sous no es pot qüestionar en el marc d'aquesta negociació. En conseqüència, tot indica que la solució només podria estar entre una rebaixa de tots els sous un 18% o un ERO del 18% de la plantilla.

En definitiva, veiem tot un seguit de circumstàncies que revelen un clar afebliment de la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Si es redueix la dotació de personal de TVC, aquesta haurà de deixar de produir programes i quedarà relegada al paper de simple emissora. És un model que va en favor de les empreses privades i que ja segueixen moltes televisions autonòmiques, fins i tot per als informatius. Però els problemes no s'acaben aquí. Perquè és obvi que aquest afebliment va en benefici del grup Godó, el propietari de, entre d'altres mitjans, La Vanguardia, RAC1, RAC105 i 8TV. I hi ha alguns fets més que, quant menys, són una mica inquietants:

• Des de fa un any, el director de TVC és Eugeni Sallent, qui abans d'ocupar aquest càrrec era el director de RAC1.
• Ni el president del consell de la CCMA, Brauli Duart, ni el director de TVC assisteixen a les reunions de negociació del conveni. Un significatiu canvi d'actitud respecte l'anterior directora de TVC Mònica Terribas.
• Al consell de govern de la CCMA només hi estan representats CiU, PP i PSC, que no són els partits que actualment tenen més representació parlamentària a Catalunya.
• Des d'altres mitjans s'ataca TVC criticant interessadament la seva gestió econòmica. Argumenten, per exemple, que TVC té més treballadors que Antena 3 TV i Telecinco juntes. Però no expliquen que aquestes dues emissores tenen externalitzades tant la producció de programes com la producció de notícies i que cada una té un pressupost que triplica el de TVC.

Per tot això, no sembla un disbarat pensar que algunes persones o grups amb capacitat de decisió sobre la CCMA i TVC estan afavorint de forma directa als mitjans privats.

Tant els nostres convidats com els assistents vam estar d'acord que TVC és un referent pel que fa a pluralitat i imparcialitat informativa. Una imparcialitat que en bona part és possible gràcies a la professionalitat dels seus treballadors, que els porta fins i tot a no utilitzar la pròpia TVC per explicar la seva problemàtica ni contrarestar els atacs que reben d'altres mitjans. A més, en aquest sentit, en David i en Josep Miquel ens van explicar que ells mai no han rebut instruccions sobre què havien de dir o com havien de donar una determinada informació (si bé els reporters no decideixen quins són els actes que cal cobrir). I sempre han vist TVC com una televisió molt poc polititzada.

Si volem que aquest model de televisió i ràdio continuï fent l'indubtable servei que ha fet al país des de la seva creació, cal defensar-lo; perquè és evident que no està garantida la seva subsistència. La bona notícia és que els treballadors de TVC estan cercant solucions al problema de finançament com ara la cogestió, un model de gestió en el qual el 50% dels consells d'empresa estan ocupats per treballadors i que permetria una major participació d'aquests en els processos de decisió. També és una bona notícia que els treballadors de TVC i de Catalunya Ràdio estan units en la tasca de defensar el model, tal com ho va demostrar l'ampli seguiment a la vaga que van fer recentment. Però cal seguir treballant-hi; per això els nostres convidats ens van demanar, al final de la xerrada, que participéssim en la recollida de signatures de suport que estan duent a terme.

Fotografies d'Albert Armengol. Text de Joan Quílez.