Dissabte passat, com a cloenda del nostre particular cicle de xerrades, vam celebrar la taula rodona que havíem preparat per parlar de l'educació dels 0 als 99 anys. Un debat en el que van participar persones de tots els nivells educatius, algunes d'elles vinculades a moviments de renovació pedagògica o reivindicatius i d'altres especialistes en educació i societat. Així, Esperança Garcia Costas (Plataforma 0-3BCN) i Eva Jansa (Bressol indignades) van donar veu a les escoles bressol. Maria Vinuesa (Rosa Sensat) i Teresa Núñez de Arenas (directora del CEIP Tabor) van parlar per les escoles d'educació infantil i primària. Salvador Chivas i Arantza de la Casa (ambdós d'INSPIRA secundària) i Marta Caño (tots ells professors d'escoles d'educació secundària) van representar l'educació dels adolescents. Mikel Casado i Teresa Gómez-Fabra (del col·lectiu Slow Info i estudiants d'arquitectura) i Jordi Adell (professor de projectes arquitectònics a l'UPC) van parlar per l'universitat. I Joan Subirats (professor de ciències polítiques a l'UAB) i Miquel Àngel Essomba (professor de pedagogia aplicada a l'UAB) van participar com a especialistes en educació i societat. Benedetta Rodeghiero, professora a l'UPC i mare de l'escola dels Encants, va moderar la trobada.
En la majoria de les qüestions, el debat es va caracteritzar pel consens dels participants. D'altra banda, el seguiment dels blocs de debat plantejat va ser desigual, amb algunes intervencions que van tractar temes del bloc anterior o següent al que s'estava tractant en cada moment. Aquí trobareu comentada cada idea en el bloc que conceptualment li correspon.
29.4.13
interludi: els contes no són per llegir
Per tal de donar-nos un respir de les nostres activitats de reflexió sobre l'educació i la societat, dissabte, just abans de la taula rodona sobre l'educació, vam fer una trobada amb en Rubén Rodríguez, monitor de l'escola i conta contes oficial. El Rubén ens va fer cinc cèntims sobre els contes que els explica als nostres fills: quins contes són, quin és el seu origen i com és millor explicar-los.
Els contes que en Rubén explica a l'escola dels Encants són contes tradicionals espanyols recopilats i recreats per l'escriptor i professor Antonio Rodríguez Almodóvar (nascut al 1941). Rodríguez Almodóvar no es va limitar a recollir els contes tradicionals, sinó que va fer tot un treball d'anàlisi dels contes espanyols a partir de diverses versions de cada un d'ells. I, veient que la transmissió oral havia malmès les històries, es va dedicar a restaurar-los, eliminat-ne els elements que no aportaven res a la narració i incorporant-hi els elements propis de la tradició de contes que hi trobava a faltar en cada cas. Es va basar per a això en el treball de Vladimir Propp de la dècada de 1920. Aquest erudit rus va fer un estudi sobre els contes tradicionals i va descobrir que tots estan estructurats a partir de 31 funcions o elements narratius essencials: els elements que Rodríguez Almodóvar va voler recuperar per als contes que va recollir.
Els contes que en Rubén explica a l'escola dels Encants són contes tradicionals espanyols recopilats i recreats per l'escriptor i professor Antonio Rodríguez Almodóvar (nascut al 1941). Rodríguez Almodóvar no es va limitar a recollir els contes tradicionals, sinó que va fer tot un treball d'anàlisi dels contes espanyols a partir de diverses versions de cada un d'ells. I, veient que la transmissió oral havia malmès les històries, es va dedicar a restaurar-los, eliminat-ne els elements que no aportaven res a la narració i incorporant-hi els elements propis de la tradició de contes que hi trobava a faltar en cada cas. Es va basar per a això en el treball de Vladimir Propp de la dècada de 1920. Aquest erudit rus va fer un estudi sobre els contes tradicionals i va descobrir que tots estan estructurats a partir de 31 funcions o elements narratius essencials: els elements que Rodríguez Almodóvar va voler recuperar per als contes que va recollir.
28.4.13
una societat es fonamenta en les identitats de les persones
La xerrada de divendres del Jordi Mateu va enriquir substancialment el debat que estem propiciant a #encantsenlluita. El Jordi ens va proposar un plantejament per a l'educació dels nostres fills allunyat de la dicotomia públic-privat que tant ha aparegut aquests dies.
La xerrada va començar amb una breu explicació sobre les motivacions pedagògiques que van impulsar en Jordi Mateu, i la seva parella, a la fundació del CRAEV, el Centre de Recerca i Assessorament d'Educació Viva. En Jordi ha estat professor durant 12 anys (en escola pública i en escola privada) i assessor dels departaments d'educació i ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Vinculat a escoles alternatives i a la XELL, Xarxa d'Educació Lliure, al llarg de la seva trajectòria tant professional com personal (en l'educació dels seus fills) ha pogut observar que, si bé està d'acord amb què l'estat ha de garantir l'educació, el debat públic-privat no és important per ell. Els punts claus de la seva argumentació (per cert, valuosos en sí mateixos al marge del que aporten al debat públic-privat) serien els següents:
La xerrada va començar amb una breu explicació sobre les motivacions pedagògiques que van impulsar en Jordi Mateu, i la seva parella, a la fundació del CRAEV, el Centre de Recerca i Assessorament d'Educació Viva. En Jordi ha estat professor durant 12 anys (en escola pública i en escola privada) i assessor dels departaments d'educació i ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Vinculat a escoles alternatives i a la XELL, Xarxa d'Educació Lliure, al llarg de la seva trajectòria tant professional com personal (en l'educació dels seus fills) ha pogut observar que, si bé està d'acord amb què l'estat ha de garantir l'educació, el debat públic-privat no és important per ell. Els punts claus de la seva argumentació (per cert, valuosos en sí mateixos al marge del que aporten al debat públic-privat) serien els següents:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)