primera marxa per l'educació pública

Estem de vacances, però això no vol dir que deixem de lluitar.

Tal com diu una de les reflexions que vam recollir de la taula rodona que vam fer al mes d'abril: En el canvi que cal fer, a l'educació, hem de participar totes les persones i totes ens n'hem de fer responsables. En aquesta línia, ahir va començar la 1a Marxa per l'educació pública, des de bressol fins la universitat, que vol mobilitzar famílies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves. És una nova oportunitat per defensar l'educació pública, sense retallades, en català, inclusiva, democràtica, laica i per al poble.

Aquesta marxa consisteix a recórrer 135km reivindicatius en diferents etapes i durant vuit dies, i s'hi pot participar de diferentes maneres i en diferents trams. Tota la informació és en aquest enllaç. Entre d'altres coses, hi trobareu el manifest de la marxa, on s'expliquen tots els motius de mobilització, el tríptic informatiu que descriu totes les etapes i un formulari d'inscripció.

... amb la Marxa per l'Educació comença una nova etapa en la lluita per l'Educació Pública que no s'aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una nova societat l'educació és el principal camí.

Us animem a participar-hi!

LOMCE: una oportunitat per a desmarcar-nos com a país?

Ja fa dies que sentim a parlar molt del contingut d'aquesta nova Llei d'educació. El sol fet de voler canviar un cop més de bell nou tot el sistema educatiu ja és una mala notícia en si mateixa, però més encara sabent algunes coses que han transcendit. Sabem que és una Llei uniformitzadora, segregadora, centrada en els continguts -i no en l'alumnat-, confessional, etc. Tot un plegat d'aspectes que semblen no encaixar amb una societat moderna com pretén ser la catalana. I doncs? Què podem fer?

La meva proposta -meva, de l'Hernan Collado- és consolidar i donar a conèixer el sistema català. És a dir, continuar -a l'escola catalana- a partir d'ara com abans de la promulgació de la LOMCE i contrarestar el sistema que estableix la nova Llei per assenyalar l'assoliment dels objectius de cada etapa (altrament dit revàlida) amb un sistema d'homologació propi. En el marc de les competències en matèria d'educació que conserva la Generalitat, res no impedeix que el Govern català atorgui una titulació específica a l'alumnat que hagi cursat l'educació obligatòria a les escoles catalanes. Aquesta titulació no serà homologada pel Govern espanyol, i això pot suposar unes menors oportunitats en certs àmbits, però realment en tants? En un món cada dia més competitiu i privatitzat, el que compta és el prestigi d'una titulació, i no pas si és o no oficial? O és que algú dubtaria, a Barcelona, Madrid o Badajoz, contractar un llicenciat de Harvard, per molt que el seu títol no sigui homologat pel Ministeri de Cultura i Educació espanyol?

En resum, és ben sabut que un bon stablishment és més poderós que qualsevol Govern, i això s'ha demostrat també fins ara en el camp de l'educació. I també és ben clar que tan el Govern Català com l'Espanyol han tirat endavant al marge de lleis i sentències judicials, quan hi ha hagut la voluntat política suficient. La qüestió és si existeix realment aquest model català educatiu consensuat i defensat per la societat catalana i, també, si aquest estaria en condicions d'adquirir un prestigi internacional si fos el cas. Aquest és el verdader tema que hi ha darrera del debat educatiu, com tantes altres qüestions de la societat catalana: si realment som prou forts i tenim la suficient excel·lència com per creure'ns que podem fer-ho millor.

De moment, ens estem limitant a plànyer-nos, com sempre.

Text: Hernan Collado. Fotografia: Susana Llapur i Joan Quílez

cròniques de la figuera. el llibre d'#encantsenlluita

Encants en lluita va néixer el tres d'abril passat, en una assemblea convocada per l'AMPA per valorar una proposta d'acció social reivindicativa del professor de psicomotricitat de l'Escola, l'Andrea de Lotto. Va ser quan es va aprovar canalitzar les activitats resultants d'aquella idea sota el nom Encants en lluita. L'onze d'abril, en una nova assemblea, celebrada al jardí de l'Escola amb famílies i mestres, es va presentar i aprovar el manifest que en defineix la lluita i que podeu llegir a l'apèndix. Pocs dies i algunes assemblees després, el dia 1 7, la plataforma va decidir donar forma a la proposta utilitzant l'espai de l'Escola amb caràcter reivindicatiu durant 1 0 dies i fora de l'horari lectiu. I el mateix dia 1 7 el Consell Escolar i l'AMPA hi van donar ple suport. Així va ser com, des del dia següent (el 1 8) fins al 27 d'abril, l'Escola dels Encants va acollir tot un seguit d'activitats obertes a la ciutat per a reflexionar sobre educació i societat i activitats lúdiques. Xerrades sota la figuera del jardí de l'Escola, diverses activitats per als més petits, una tancada nocturna el dia 25 responent a una convocatòria d'àmbit estatal i una taula rodona el dia 27 que va fer de cloenda de les activitats programades per Encants en lluita (podeu veure'n l'agenda a l'apèndix). I el diumenge 28, manifestació en favor dels serveis públics convocada per diversos agents socials. 

En la difusió de les activitats va ser decisiva la web 2.0: blog, compte de Twitter i compte de Facebook van tenir una molt bona acollida. Allà va ser on, sense premeditació, vaig començar a escriure el cos d'aquest llibre. I és que el que trobareu a continuació no és més que el contingut, lleument rectificat, que vaig anar publicant al blog encantsenlluita.blogspot.com després de cada una de les xerrades dels dies 19 a 27 d'abril, les cròniques de les xerrades. Un contingut que no pretenia ser sistemàtic en un inici però que poc a poc vaig anar veient que podia ser interessant convertir en llibre. Espero que també ho veieu així i sigui del vostre grat.

Aquest és un fragment del pròleg del llibre Cròniques de la figuera, que podeu descarregar-vos aquí a canvi d'ajudar-nos a difondre'n la seva existència. Només cal que feu un tuit a Twitter, un post a Facebook o un a Linkedin. El llibre té una llicència Creative Commons BY-NC-SA i, per tant, un cop descarregat podeu copiar-lo i distribuir-lo lliurement mentre no en feu un ús comercial.

Per descarregar-vos-el, feu clic aquí a baix:

No n'hem imprès més que un exemplar, així que de moment no podeu adquirir-lo en paper. Si us interessaria poder fer-ho - per un preu que no creiem que pugui ser inferior a 5 euros i que no hauria de ser superior a 10 -, seria bo que ens ho diguéssiu (podeu deixar-nos un comentari en aquest post). Si veiem que hi ha prou gent interessada, mirarem de fer-ne una tirada i fer-vos-ho saber.



Cròniques de la figuera de Joan Q està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons