LOMCE: una oportunitat per a desmarcar-nos com a país?

Ja fa dies que sentim a parlar molt del contingut d'aquesta nova Llei d'educació. El sol fet de voler canviar un cop més de bell nou tot el sistema educatiu ja és una mala notícia en si mateixa, però més encara sabent algunes coses que han transcendit. Sabem que és una Llei uniformitzadora, segregadora, centrada en els continguts -i no en l'alumnat-, confessional, etc. Tot un plegat d'aspectes que semblen no encaixar amb una societat moderna com pretén ser la catalana. I doncs? Què podem fer?

La meva proposta -meva, de l'Hernan Collado- és consolidar i donar a conèixer el sistema català. És a dir, continuar -a l'escola catalana- a partir d'ara com abans de la promulgació de la LOMCE i contrarestar el sistema que estableix la nova Llei per assenyalar l'assoliment dels objectius de cada etapa (altrament dit revàlida) amb un sistema d'homologació propi. En el marc de les competències en matèria d'educació que conserva la Generalitat, res no impedeix que el Govern català atorgui una titulació específica a l'alumnat que hagi cursat l'educació obligatòria a les escoles catalanes. Aquesta titulació no serà homologada pel Govern espanyol, i això pot suposar unes menors oportunitats en certs àmbits, però realment en tants? En un món cada dia més competitiu i privatitzat, el que compta és el prestigi d'una titulació, i no pas si és o no oficial? O és que algú dubtaria, a Barcelona, Madrid o Badajoz, contractar un llicenciat de Harvard, per molt que el seu títol no sigui homologat pel Ministeri de Cultura i Educació espanyol?

En resum, és ben sabut que un bon stablishment és més poderós que qualsevol Govern, i això s'ha demostrat també fins ara en el camp de l'educació. I també és ben clar que tan el Govern Català com l'Espanyol han tirat endavant al marge de lleis i sentències judicials, quan hi ha hagut la voluntat política suficient. La qüestió és si existeix realment aquest model català educatiu consensuat i defensat per la societat catalana i, també, si aquest estaria en condicions d'adquirir un prestigi internacional si fos el cas. Aquest és el verdader tema que hi ha darrera del debat educatiu, com tantes altres qüestions de la societat catalana: si realment som prou forts i tenim la suficient excel·lència com per creure'ns que podem fer-ho millor.

De moment, ens estem limitant a plànyer-nos, com sempre.

Text: Hernan Collado. Fotografia: Susana Llapur i Joan Quílez